Parlant de pescadors i poesia, la cita que obre el llibre és de Kirmen Uribe. 'En cadascun de nosaltres hi ha un riu a punt de desbordar-se', diu el poeta basc. La poesia serveix per desfogar-se?
Per desbordar-se. O, sent més precisos, per parlar de desbordaments. No m'agrada la idea de la poesia com a desfogament, que potser també hi és, eh. Hi ha una part de reacció, però també n'hi ha una de plaer, de lectura. [...]
A la teva narrativa el projecte és, en certa manera, més metaliterari i ple de referents externs en tant que llibres de notes. En poesia, sembla que crees un món més ficcionat i tancat, diferenciat.
Per mi els llibres de poemes (sobretot El rastre..., En altres coses i ara Rapala) són molt a la vora de Suomenlinna o Adrada. De fet, hi ha notes que s'han fet poemes, i viceversa. Com hi ha material del meu bloc que ha anat a parar a totes dues bandes. És veritat que aquests llibres són un calaix de sastre, on entra de tot. Però en aquesta barreja hi ha molt elements que són molt a prop del que és el poema. Marià Manent té fragments del seu dietari on explica una anècdota que després te la trobes en un poema, evidentment traslladada. El que sí que és veritat és que en aquests llibres hi ha coses que mai posaria en un poemari. Sóc un notari de la realitat, agafo el que me n'interessa. Ja estic més que estimulat, jo, amb la realitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada