"Jaume Subirana és un poeta extraordinari, subtil, que troba senyals en uns 'insectes bevent en l'aigua quieta', en un 'estel fugaç, pronom de l'infinit', en 'el cel, color d'arròs morè' o en una 'truita que cueja abrivada' a l'extrem del fil. Sap obrir els ulls i destil·lar —el verb no és gens ociós— la bellesa de l'entorn en els seus versos, d'una precisió encomiable. La rima, de vegades, és tan subtil que ni es fa notar. La construcció del poema deu molt, és clar, a Carner, que era qui més en sabia (Subirana, per cert, és un dels que en aquest país més en sap, de Carner). Una joia delicada."
Jordi Llavina, "Supremacia de la poesia lírica", El Punt, 31-I-08
[Llavina ha publicat també una ressenya del llibre a l'edició barcelonina del diari El Mundo, 1-II-08]
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada