Tots els rius, un riu

Un any llarg després, amb la rara felicitat, amb el bon regust que deixa la missió acomplerta, em sembla que aquests rius de Giuseppe Ungaretti en la veu de Vittorio Gassman (i muntatge de Josep Porcar) són la millor manera d'enllestir el quadern de campanya editorial de Rapala. Gràcies per haver-m'hi acompanyat.



«I fiumi», de Giuseppe Ungaretti from blocsdelletres on Vimeo.

Matí nou a can Bassas

Ramon Bassas ha inaugurat l'any al seu bloc amb una magnífica foto il·lustrant el poema que obre Rapala, "Matí de Cap d'Any". Remenant a sant Google jo n'he trobat aquesta altra de Ferran Jordà al Flickr que em sembla que també hi va prou bé...

Bumerang de Nadal

Envio als amics (i algun conegut: els saludats no entren a la llista de Nadal) un dels poemes de cap al final del llibre, un que a mi m'agrada però que potser pel lloc que hi ocupa o potser perquè ningú no hi pesca a alguns els ha "passat per malla", com diu en Bartomeu Fiol. I els amics, que per això ho són, de vegades me'l retornen enriquit, com un esplèndid bumerang de Nadal. Són les coses d'aquests dies. Estranyes, santes coses.











NADAL, HO DIC

                  Nadal, ara que ho dic,
                       tot de veus que s’acosten.
                                          Jordi Sarsanedas

Nadal, si mai ho dic,
té un so de fusta antiga;
Nadal, ara que ho dic,
és molsa, llum, abric.
Nadal, si mai en parlo,
són l’àngel i els tres reis;
Nadal, ara que en parlo,
fa por de no trencar-lo.
Nadal, si ve la nit,
és una teia encesa;
Nadal, quan ve la nit,
abrusa el goig petit.
Nadal, mentre no arriba,
essona en el record;
Nadal, si mai arriba,
durà veus a l’estiba.
Nadal, Nadal: ho dic.
Ho dic perquè ho escric.

McEwan i l'habilitat antiquada

De la ressenya de Rapala que August Garcia signà a principis d'octubre a El 3 de vuit de Vilafranca del Penedès (ho sento, no n'hi ha versió digital enllaçable), no sé estar-me de transcriure'n la citació d'una frase de Dissabte, d'Ian McEwan, feta que ni a mida, gairebé un lema o un pòrtic o una d'aquelles antigues garlandes inscrites: "Alentir el ritme, aturar-te del tot per llegir i entendre un poema és com intentar una habilitat antiquada: com fer un mur de pedra seca o pescar truites". Just això.







Foto: Murdo Macleod

Gràcies, Rapsòdia

Al bloc de la Companyia Poètica Rapsòdia hi han aparegut un parell d'amables referències a poemes de Rapala: els podeu llegir aquí i aquí.

A la UPF

Demà dijous...

El Màster en Creació Literària, amb la col·laboració de la Càtedra UNESCO de Cultura Iberoamericana de la Universitat Pompeu Fabra us convida a

Encara la poesia

Conversa amb Carles Torner (La núvia d'Europa, Edicions 62, 2008)
i Jaume Subirana (Rapala, Edicions 62, 2007)

Presentació i moderació a càrrec de Manel Ollé

Dijous 23 d'octubre de 2008, 19 h.
Aula 13.001 (edifici Ramon Turró), Universitat Pompeu Fabra.

A Caldes d'Estrac

Divendres 18 de juliol, dins del actes del festival "Poesia i +" que organitza la Fundació Palau, vaig compartir "Nit de poetes" al parc de Can Muntanyà, a Caldes d'Estrac, amb Teresa Colom i Marta Pessarrodona. Oriol Izquierdo, director de la Institució de les Lletres Catalanes, que dóna suport a la iniciativa, n'ha deixat un apunt a l'interessant El bloc del Director.

Pack de poesia

El Club TR3S C ofereix aquests dies als seus socis un "Pack de poesia" format per la Poesia completa de Joan Vinyoli, Començament dels començaments i ocasió de les ocasions d'Enric Casasses, l'Última oda a Barcelona de Jordi Valls i Lluís Calvo i Rapala.

Fonalleras dixit

Parlant del nou Manifiesto, ahir a El Periódico Josep M. Fonalleras acabava posant la intervenció de Carles Torner a la presentació gironina com exemple de possible resposta: "Ara, la reacció més emocionant que he viscut la va protagonitzar Carles Torner, poeta i un dels responsables de l'Institut Ramon Llull. Divendres passat, a Girona, Jaume Subirana va presentar el seu llibre Rapala amb un curiós recital, d'amics (poetes i no) que van llegir versos seus i d'altri, simplement pel goig de ser-hi i de llegir. Torner va triar un dels poemes més excel.lents de l'excel.lent recull. Està escrit en castellà, adreçat a uns amics del poeta per comunicar-los la mort, ara fa 10 anys, de Maria Mercè Marçal. Torner el va llegir emocionat. "És potser la millor manera que tenim, civilitzada i cordial, d'anar en contra de totes aquestes bestieses". [...+]
[en castellano]

Crònica gironina

Diguem que un organitza actes, també, perquè els que en saben n'escriguin una crònica com aquesta...

Rapala & amics

Ahir a Girona, gràcies a en Guillem, l'Anna, l'Albert, en Jordi, en Roger, en Josep-Francesc, en Josep Maria, la Maria Rosa, l'Hermínia, l'Oriol, en Carles i encara algun altre emboscat entre el públic (com en Josep i en Jacint) o que no va poder venir (com en Manuel o en Vicenç), vam corroborar que els (bons) lectors són els millors presentadors, i que al cap i a la fi els versos es defensen sols.

En parlen El Punt i el Diari de Girona (ei, amb foto i tot), a banda del bloc d'algun dels amics implicats. Es tractava de llegir-hi cadascun un poema de Rapala i un altre d'algú altre en què l'aigua hi tingués un paper. Jo vaig triar "Auguris" i després vaig cloure l'acte amb la "Introducció a la poesia" de Billy Collins. També van venir a dir-nos coses Isidre Martínez-Marzo, Iehuda Amikhai, Amadeu Vidal i Bonafont, Robert Frost, Josep Carner, Josep Palau i Fabre, J.V. Foix, Joan Vinyoli...

Divendres, a Girona

Divendres 4 de juliol a les 8 del vespre, a la Llibreria 22 de Girona,
Rapala & amics.

Amb Anna Ballbona, Albert Benzekry, Jordi Cornudella, Roger Costa-Pau, Josep-Francesc Delgado, Josep M. Fonalleras, M. Rosa Font, Hermínia Mas, Oriol Ponsatí-Murlà, Guillem Terribas, Carles Torner i l’autor llegint versos de rius i d'aigua.





Convocatòria al web de la llibreria.

En mans d'en Ramon

No us perdeu aquesta crònica quotidiana d'un polític (uns quants més així i otro gallo nos cantara) que llegeix a l'autobús i aquest dia duia Rapala a la butxaca...

Jaume Llavina i Jordi Subirana

Al Bloc del Festival Primavera Poètica hi han penjat la crònica il·lustrada de la lectura de divendres 16 de maig a la Garriga.

L'Anna Ballbona a El Punt també ha escrit una munífica columna sobre el mateix acte. Gràcies, Anna!

Un de circumstàncies

Quan tinc Rapala a les mans note que tinc un llibre potent, que amaga i ofereix, com les truites del riu, una visió de la vida, una interpretació de la vida que, tanmateix, queda dissimulada per un amuntegament "de circumstàncies". Pense que hi ha poemes "bestials" com "PESCADOR I FILL AMB SALABRE" o "RICE LAKE" o " VERSOS SIN ARTE DE PARTE DE JAUME PARA JOSE Y LEO" o "HOME GRANOTA" o "ESCRIVIM" o... Per això em molesta tant que allí al mig hi haja un poema de Nadal o dues peces breus per a l'Auditori (que, en elles mateixes, la primera està força força bé) o, de sobte, poemes sobre quadres, allí al mig, com un bolet (i això que el de Caravaggio també m'agrada) o... Crec que tenia material per a plantejar-se un llibre GRAN i se n'ha conformat amb un de circumstàncies. Amb poemes bestials i de lectura necessària, això sí. [+]

Josep-Lluís Roig, al seu bloc Literatures (la presó de l'aigua)

Escoltar Rapala

Si us ve de gust escoltar els poemes del llibre, al mes de maig en tindreu diverses oportunitats. Divendres dia 16 a les 10h de la nit comparteixo escenari amb en Jordi Llavina al Festival Primavera Poètica de la Garriga, enduts per l'energia d'Albert Benzekry. L'endemà, dissabte 17, m'han convidat a llegir a partir de les 11h de la nit al Museu Picasso de Barcelona (amb visita posterior per les sales), i dimarts dia 20 a les 7h de la tarda, dins del cicle "Vine a fer un cafè amb...", seré a la Biblioteca Francesca Bonnemaison per presentar-hi també, en aquest cas tot sol, els poemes de Rapala... I potser encara és possible que fem alguna cosa a Girona, si el déu de les agendes s'hi acaba de posar bé.

"Et vaig veure a la tele"

Ahir a la nit (nit-nit), com a cloenda de la diada, vaig colar-me a l'especial de "L'hora del lector" al costat dels Biel, Xuan, Emili o Màrius amb una samarreta que deia La poésie, c'est moi.

Ara

[...] L'omnipresència del riu, de l'espera pacient del pescador, de l'observació del detall de la natura, de la relació amb un mateix em sembla que són el gran eix de Rapala. Al poema "Ara", per exemple, la narració en passat d'uns fets llunyans rebla la importància amb què han quedat gravats en la memòria o la imaginació de la criatura gràcies a la contundència del títol que els trasllada al present. La presència gairebé no dita (una mà salvadora) cobra, tot d'una, una rellevància només proporcional al desassossec amb què l'accident va ser viscut. Com volia Carner, la frase "de vegades he somiat que no hi havia mà" dispara tota sola el poema, construït de forma explícita no pas en l'agraïment, sinó en la temença d'allò que va arribar a ser possible. O com succeeix a "Cercles", quatre senzills versos decasíl·labs, on trobem tota la contenció i la saviesa de la meditació sobre la vida i l'eternitat, sobre allò que, amb o sense nosaltres, és i serà sempre, i allò que la nostra mirada ens fa veure ara, i allò que la nostra intel·ligència ens adverteix que ens aguaita: fondre'ns també en la llum. Obriu el llibre a l'atzar i sentireu com el corrent natural i treballat d'aquests poemes se us enduu llibre avall.

Francesc Parcerisas, "L'ham poètic", Quadern/El País, 17-IV-08
> Aquí podeu llegir la ressenya sencera en pdf.

El rey pescador

A simple vista, la rapala parece una broma, dice Jaume Subirana (Barcelona, 1963); que no sirva para gran cosa esa anchoa pintada "com una figureta de pessebre", ese burdo reclamo en forma de pez hasta que la lanzamos al río. Se revela entonces como uno de los mejores anzuelos para la pesca en aguas tranquilas. También parece una broma esta Rapala, una nadería, acaso unos pocos poemas más de la cansina poesía de la experiencia. Un hombre que pesca en el río e intuye los peces escondidos en el color del cieno, que contempla el paisaje, que describe el rumor entre las cañas, el del carrete que rebobina el sedal, la luz cambiante del alba y del atardecer. Apenas nada. El lector pronto comprenderá, sin embargo, de qué pesca estamos hablando desde la más firme, estoica, retórica de la sencillez y la modestia. Verá como Subirana se zambulle con maestría en una de las grandes aguas de la literatura, la que establece equivalencias entre el arte de la pesca y el de la ficción.

El pez se revela símbolo del cristianismo primitivo, ser psíquico y emblema de lo inconsciente que debe ser pescado. En el poema "Versos sin arte...", dedicado a la muerte de Maria-Mercè Marçal, se habla en latín del agua que lava lo manchado, que riega lo árido, que cura lo que está enfermo. Son los conocidos versos del Veni, Sancte Spiritus de la misa de Pentecostés, la que celebra las lenguas de fuego, los carismas y la glosolalia. Pentecostés es el tradicional inicio de las novelas artúricas de Chrétien de Troyes, de las que destaca El cuento del Grial o Perceval, el caballero que, en su búsqueda incesante, llega ante el Rey Pescador, el que posee los secretos. No estamos lejos de la ballena de Jonás, del Nabí, del ham poètic y del magisterio de Carner, al que Subirana es siempre fiel, actualizándolo con nueva vida. He aquí un libro sereno, hermoso, excelente, lleno de ecos literarios y gran precisión creativa. Una obra de madurez que deja muy lejos los inicios de Subirana y que lo consagra con rotundidad. Bravo.

Jordi Galves, Cultura/s, La Vanguardia, 16-IV-08

Bassas dixit

Hi ha molts blocs de polítics i política i un bon grapat sobre poesia. N'hi ha pocs, però, que sàpiguen combinar tots dos assumptes (i encara algun altre) amb sentit i elegància. Un d'ells ahir va dedicar l'apunt del dia a Rapala i a aquestes Coses...

Dos pares

Un dels poemes d'Albert Roig [a A l'encesa] es titula "Escala de paradís" i està dedicat al seu pare. És de nit. El pare s'allunya remant a l'encesa entre estols d'ibis que s'envolen, esglais que es criden, un déu adormit. Un dels poemes de Jaume Subirana es titula "Pescador i fill amb salabre" i està dedicat al seu pare. És de bon matí. El poeta s'endinsa al riu i evoca el seu pare pescant truites amb les mateixes botes que ell duu ara. [...] La figura del pare és evocada en present en tots dos poemes, però mentre que Albert Roig projecta la imatge solemne del navegant nocturn —a la manera de Caront—, Subirana parteix d'un d'aquells rars moments de joia quotidiana en què aflora d'improvís el record del pare absent. En tots dos casos, la serenitat i la paciència que solem vincular a la pesca s'acorden tant amb la manera d'encarar-se a la mort com amb la manera amb què aquests dos autors —que escriuen a poc a poc i publiquen sense pressa— afronten l'art de la poesia.

Vicenç Pagès, "Entre l'encesa i el salabret", Presència (El Punt), 4 al 10-IV-08

El Llibreter i Zagajewski

El Llibreter llegeix Rapala, i s'ha fixat en "Lectura" i a partir d'aquí ha fet un post que només puc agrair-li... també pels comentaris que genera. No us perdeu el d'El llegidor pecador, que embolica fent-la més tupida la troca fantàstica dels textos. Fet i fet, jo encara n'hi hauria afegir un altre...


POEMA CHINO

Leo un poema chino
escrito hace mil años.
Su autor habla de la lluvia
que cae toda la noche
sobre el tejado de bambú de su barca
y de la paz que finalmente
anida en su corazón.
¿Acaso es coincidencia que sea otra vez noviembre, con niebla
y un atarceder plomizo? [...]

                    Adam Zagajewski (trad. d'Elzbieta Bortkiewicz)

Metàfora de la constància

[...] Rapala utilitza diversitat de formes poètiques per ordir uns textos condensats, polits; poemes d’una gran precisió, breus però intensos, com petites bombolles que esclaten en el lector deixant traspuar una sensació, una imatge, una idea. I amb l’art de la pesca com a metàfora més o menys evident, però present al llarg de tot el poemari: unes vegades, com a base sòlida de l’exercici poètic; d’altres, únicament el punt de partida, l’esperó. Metàfora de l’observació atenta, de qui sap veure més enllà de la superfície; metàfora de la constància, de la paciència que exigeix també la pesca del mot adient.

Pere Calonge, "Art de pesca poètic", ressenya al suplement de Levante (4-IV-08). Aquí podeu llegir la ressenya sencera.

[Gràcies, Francesc, per l'avís i el pdf!]

Hams seductors

[...] Rapala és un llibre petit —una trentena de poemes, la majoria breus— d'una qualitat excepcional, que salta a la vista a la primera fullejada; és d'aquella mena de volums que reconcilien amb la poesia, quan ja s'està fart que es vulguin fer veure pretensions de profunditat allà on només hi ha mancances expressives.
Subirana [...] ha apostat sempre pel poema com a "unitat bàsica de significat", és a dir per fer que cada poema sigui un món; aquest, el seu cinquè títol de poesia, és un altre recull sense fil conductor, però on cada peça, treballada amb gran precisió, polida fins a la perfecció diamantina, és un exercici extraordinàriament estimulant. Són poemes d'algú que estima i sap fer estimar la literatura, d'aquells que demostren que es pot ser savi sense delectar-se en l'erudició i es pot commoure sense fer exhibició de sentiments, en el punt just de fredor i d'emoció. Abusant d'un vers aïllat, es pot dir que "Cada poema, un peix a la senalla", i a cada lectura, una experiència renovada.

Manuel Castaño, El Periódico ("Llibres"), 2-IV-08

> Aquí podeu llegir la ressenya sencera en pdf.

L'esport favorit de l'home?

Amb aquesta citació d'un títol de Howard Hawks Pere Ballart encapçalava dijous passat la ressenya de Rapala al suplement "Cultura" de l'Avui (20-III-08). Hi conclou: "(...) Passa quan el motiu que dóna la seva unitat temàtica al llibre aconsegueix empènyer lluny la significació del poema: per exemple, quan la pesca serveix per afirmar la continuïtat entre generacions ('Pescador i fill amb salabre'), quan naturalitza un exercici meditatiu ('Cercles') o simplement es converteix en aquell rerefons que permet, inoblidable, arrelar l’experiència (com a
Versos sin arte..., un in memoriam per a Maria-Mercè Marçal). Altres vegades no passa de ser un simple incentiu per a l’arquitectura del poema, com a l’excel·lent 'Rice Lake', amb la seva visió trabucada del paisatge (que recorda 'El pavelló de porcellana', de Carner). Subirana, com Carner, no concep cap poema sense un cert grau de formalització que pugui fer-lo, si més no, verbalment memorable. Tal vegada sigui aquesta la millor lliçó que pot ensenyar-nos el nou llibre de Subirana: que si hi ha algun esport favorit de l’home, aquest no té perquè ser pas la pesca, sinó 'l’enigma' de 'donar forma a l’aigua, a la paraula'."

>Aquí podeu llegir la ressenya sencera en pdf.